Author: admin

  • THE MEDITERRANEAN TRILOGY IN CATALONIA I: WINE, OLIVE OIL AND CEREALS.

    THE MEDITERRANEAN TRILOGY IN CATALONIA I: WINE, OLIVE OIL AND CEREALS.

    OLIVE OIL AND WINE IN THE PRIORAT

    The Mediterranean trilogy is currently very popular and widespread throughout the world. We are fortunate that for centuries in this country this agricultural and food tradition has been our alimentary base and that our Mediterranean climate helps to bear better fruit in our fields. Places like the Priorat are privileged because this region with less than 10,000 inhabitants cultivates excellent products and two of them are part of this trilogy. These two products are wine and olive oil, highly rated and appreciated both nationally and statewide. The Priorat DOQ (Qualified Demonination of Origin) -for wine-, only has one other DOQ to compete with in Spain; the Rioja DOQ. The DOP Oli Siurana (Demonination of Origin Protected Oil) -for olive oil- has more competitors but the olive variety grown here is one of the most appreciated for its light and fruity taste; arbequina – the Catalan olive for antonomasia.

    WINE

    Until recently it was believed that the Greeks introduced wine into Catalonia through their first colony, Emporion (VI century B.C.). However it seems that, thanks to the latest archeological evidence, the Iberians were responsible for the first wine production in our land. It is quite certain that what the Greeks did was fine-tune the production techniques of the natives. Later, the Romans, when they arrived (III century BC) and especially when they dominated the Iberian Peninsula, extended the cultivation of grape vines throughout the territory, especially in the Tarraconense (mostly in the current provinces of Tarragona and Barcelona). With the advent and rise of Christianity, in the third and fourth centuries A.D., wine gained even more prominence. Even with Visigoth rule (V to VIII centuries), wine was important and only with the advent of Islam did production slow down, and it can even be said to have receded greatly after forbidding wine consumption among the Muslims. Only in the northern counties of Catalonia, which were dominated by the Franks in the late VIII century, did the vines begin to be replanted, and from that moment it was to be the Catholic religious orders, and in particular the Benedictine monks at the beginning, Cistercians later and finally the Carthusians who were in charge of spreading the grape vines as territories were regained from the Muslim Taifa kingdoms.

    In the case of Priorat, this renaissance of viticulture was on behalf of the Carthusian people, and especially those who created the monastery of Scala Dei, where the first large winery in the area was. Those Carthusians also gave their name to the area; the Priorat. This territory was dominated by the prior of the monastery (a type of vice-president of the monastery, after the abbot, the president and the most powerful). However, the story does not end there. For centuries, from the eleventh to the eighteenth century, the wine evolved little but was more similar to the young wine that we drink today (Greek and Roman wine was flavoured with herbs, honey, water…). The history of wine was also evolving, but with the advent of trade with America, things were changing; the wines of the Priorat and in many places in Catalonia were used to make spirits or to increase the ranking of Bordeaux wines (Priorat wines were known for their high graduation). Also at the end of the nineteenth century there was a great scourge throughout Europe; phylloxera (the fly of American origin that lays eggs on the roots of vines, and whose larvae kill the plant because by sucking its sap). After a hard struggle and thanks to the agricultural cooperatives created throughout Catalonia, the sector recovered around the dawn of the 20th century. But in the mid 20th century came another enemy of wine: contempt. New eating habits, mainly from the US, brought new drinks that young people consumed greatly: Coca-Cola, Fanta and beer. Priorat wine was in danger of death in the 60’s and 70’s. Despite this, some people believed in hte wine industry: some locals, others almost hippie gurus who came from other parts of Catalonia, Spain or the world, such as Réné Barbier, Álvaro Palacios, José Luis Pérez, Charlotte and Chrsitopher Cannan and Daphne Glorian. This is when the Priorat Renaissance arrived. This whole new movement started around 1989. First was Álvaro Palacios and René Barbier who opted for Gratallops, the epicentre of the new Priorat – like the old Scala Dei – buying grapes from other winemakers and introducing international or French varieties like Cabernet-Sauvignon, Merlot or Syrah. A bottle of the l’Ermita (by Alvaro Palacios) was sold for more than US$1,000 at Christie’s, the auction house in New York, and that was heaven for the Priorat. With ecological development it became increasingly aware to common consciousness that we needed to adapt to the land and not the other way around. That is why from the late 1990s and in the new millennium attempts have been made to incorporate and even rescue native varieties, and in the Priorat these are Grenache (garnatxa) and Carignan (samsó, or carinyena). Today, international varieties coexist with local ones and many excellent blends are made. The wine in Priorat is typically aged in French oak barrels for a year, or more, which was suggested by Alvaro Palacios and Réné Barbier, and it was this that made this wine raise the roof. The future will undoubtedly belong to the two aforementioned local varieties, those that give character and personality to the wines of the region, as well as the llicorella type soils (a mix of slate and quartz that dates to the Paleozoic era), the region’s slate. On the other hand, the future holds promise because it is in good hands. The winemakers work for the sake of the DOQ. There are many names and alot of love in this region: Salvador Burgos and Conxita Porta in Poboleda, Marco Abella and his wife, Olívia, a Porrera, August Célio in Gratallops …among others. There are many festivals to discover the area and we love to visit them, such as the Traditional Vintage Festival in Poboleda, usually held on the first or second Saturday of September. There, in addition to the harvest, the grapes are treaded and more than twenty wineries offer their wines until late.

    OLIVE OIL

    Olive oil has followed a similar path … the Greeks introduced it and the Romans expanded it. It has had no serious interruptions as it is not a food barrier, on the contrary it is an integrating element. With the advent of Islam it even spreads more, especially in the south of Spain and of Catalonia; perhaps that is why four of the five DOP Oli (Demonination of Origin Protected Oil) for Catalan olive oil are in the south: Siurana, Les Garrigues, Terra Alta and Baix Ebre-Montsià; while in the north there is only the DOP Oli l’Empordà. In medieval times, in the traditionally Christian territories, pork butter was used instead of oil. However, as we said, the history of the olive tree in Spain and in the Priorat region (in the DO Siurana) has been calmer and more constant than with grapes. The traditional oil mills, with hydraulic or animal presses, have been replaced by machines that grade and make pasta with olives. There are three types of oils of a certain quality: extra virgin, virgin and olive oil and in the Priorat most of it is of the first category, which posesses all the organoleptic properties (aroma , taste …), acidity, sweetness, bitterness and spiciness characteristic of the region’s oil. The most common and well-known variety in Catalonia is arbequina (in the DOP Siurana it represents 90% of the total). We also have the rojal and morruda types in Siurana, and in the rest of Catalonia the corbella, the corivell, and the verdal (green) olive types. Towards November and December is when the oil festivals are celebrated all over Catalonia. We have been to La Bisbal de Falset Festival and we loved it. Be encouraged to visit it!

    CEREALS

    Cereals are not so present in Priorat; one must go to central Catalonia, specifically to Bages, but this will be in the following Blog! Thanks for following us and see you soon!

     

  • LA TRILOGÍA MEDITERRÁNEA EN CATALUÑA I: EL VINO, EL ACEITE Y LOS CEREALES.

    LA TRILOGÍA MEDITERRÁNEA EN CATALUÑA I: EL VINO, EL ACEITE Y LOS CEREALES.

    VINO Y ACEITE EN EL PRIORAT:

    La trilogía mediterránea es actualmente muy popular y está muy difundida por el mundo. Tenemos la suerte que durante siglos, en este país hemos estado siguiendo esta tradición agraria y alimentaria y que nuestro clima mediterráneo ayuda a dar sus mejores frutos. Lugares como el Priorat son privilegiados porqué en esta comarca de menos de 10.000 habitantes se conrean productos excelentes y dos de ellos son parte de esta trilogía. Estos productos son el vino y el aceite, altamente cualificados y apreciados tanto a nivel regional como estatal. La DOQ Priorat -para el vino-, sólo tiene en toda España otra DOQ con la que competir, la DOQ Rioja. Y La DO Siurana -para el aceite-, pese a que tiene más competidores en el territorio peninsular, tiene su punto fuerte en la variedad de oliva que se conrea, la arbequina -oliva catalana por antonomasia-, una de les más apreciadas en España por su sabor suave y afrutado.

    EL VINO

    Hasta hace unos años se creía que el vino fue introducido en Cataluña por los griegos, a través de su primera colonia, Emporion (siglo VI a.C.). Gracias a las últimas evidencias arqueológicas, parece ser que los íberos fueron los responsables de las primeras producciones vinícolas en el territorio peninsular. Por otro lado, lo que es bastante seguro es que los griegos ayudaron a depurar las técnicas de producción de los indígenas. Más tarde, los romanos, después de su llegada (siglo III a.C.) y sobre todo, después de dejar bajo control político y militar la Península Ibérica (Hispania) extendieron el conreo de la vid por todo el territorio, especialmente en la Tarraconense (sobre todo en las actuales provincias de Tarragona y Barcelona). Con la llegada del cristianismo, y concretamente en su auge, entre los siglos III y IV d.C. el vino ganó aún más protagonismo. Incluso con la dominación visigoda (siglos V al VIII) el vino tenía cierta importancia y sólo con la llegada del Islam se frenó su expansión e incluso remitió ostensiblemente su cultivo, ya que la religión musulmana prohibe su consumo. Sólo en los condados del norte de Cataluña, dominados por los francos a finales del VIII se empezaron a replantar vides y a partir de ese momento, serán las órdenes religiosas católicas, y concretamente los monjes benedictinos en un inicio y posteriormente cistercienses y cartujanos, los que se encargaran de extender la vid a medida que se iba ganando territorios a los reinos taifas -reinos musulmanes-.

    En el caso del Priorat, este renacer del vino y la vid, viene de la mano de los cartujanos y concretamente de aquellos que crearon el monasterio de Scala Dei, donde se crearía la primera gran bodega de la zona. Aquellos cartujanos también daron el nombre a la zona: el Priorat. Este territorio estaba dominado por el prior del monasterio (una especie de vice-presidente del monasterio, después del abad, el presidente, el más poderoso). No obstante, la historia no acaba aquí. Durante siglos, desde el siglo XI hasta el XVIII su historia evoluciona lentamente, no obstante este producto ya se parecía más a el vino joven que tomamos hoy en día que al vino griego y romano aromatizado con hierbas, miel y algo aguado. Con la llegada del comercio de las Américas, sobre todo a partir del siglo XVIII, las cosas cambian; los vinos del Priorat y de muchos lugares de Cataluña sirven para hacer aguardientes y subir la graduación de los vinos bordeleses (los vinos del Priorat eran conocidos por su alta graduación). A finales del siglo XIX, la tragedia llega a los campos de Europa, la filoxera (una mosca de origen americano que pone sus huevos en las raíces de las vides y de las cuales sus larvas viven succionando su saba y matando a la planta) aparece en el viejo continente y destruye más del 90 por ciento de las vides.

    Después de una dura lucha y gracias a las cooperativas agrarias creadas por toda Cataluña, el sector se recuperó -ya entrado el siglo XX-. A mediados del siglo XX llegó otro enemigo del vino: el menosprecio. Los nuevos hábitos alimentarios, provenientes básicamente de EEUU, aportaron nuevas bebidas que la gente joven empezó a consumir en grandes cantidades: Coca-cola, Fanta y cerveza. El vino del Priorat en los años 60 y 70 estaba en peligro de muerte. No obstante, algunas personas creyeron en él, tanto algunos que eran de la tierra, como otros, que eran un tipo de gurús hippies que vinieron de otras zonas de Cataluña, España o el mundo tales como Réné Barbier, Álvaro Palacios, José Luis Pérez, Charlotte y Chrsitopher Cannan y Daphne Glorian. En este momento llegó el renacimiento del Priorat. Todo este nuevo movimento comenzó hacia el año 1989. Primero fueron Álvaro Palacios y René Barbier que apostaron por Gratallops, el epicentro del nuevo Priorat -como para el viejo era Scala Dei- comprando uva a otros viticultores y introduciendo variedades internacionales o francesas como cabernet-sauvignon, merlot o syrah. Una botella de l’Ermita (d’Alvaro Palacios) se llegó a vender por más de 1.000 dólares en Christie’s, la casa de subastas de Nueva York, y eso fue tocar el cielo para el Priorat. Con el desarrollo de la ecología se fue tomando consciencia que nos debíamos adaptar a la tierra. Por eso desde finales de los 90 y principios del nuevo milenio, se ha intentado incorporar e incluso rescatar variedades autóctonas, tales como la garnacha y la cariñena en el Priorat. Hoy en día, las variedades internacionales conviven con las locales y se hacen coupages excelentes. El vino en el Priorat normalmente es crianza, el cual reposa en barricas de roble francés durante un año o algunos más, cosa que ya fue sugerida por Álvaro Palacios y el Réné Barbier y fue lo que hizo subir la fama de este vino. El futuro está sin duda las dos variedades locales nombradas anteriormente, que es aquello que da carácter y personalidad a los vinos de la comarca, a parte de sus suelos de licorella, la pizarra de la región. Por otro lado, el futuro es prometedor porqué está en buenas manos. Los viticultores trabajan por el bien de la DOQ. Hay muchos nombres y mucho amor en esta comarca: Salvador Burgos y Conxita Porta en Poboleda, Marco Abella y su mujer, Olívia en Porrera, August Cèlio en Gratallops… Hay fantásticas fiestas y festivales para descubrir la zona y nos encanta visitarlas, especialmente la Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda, celebrada normalmente el primer o segundo sábado del mes de septiembre. Allí, a demás de hacer la vendimia y pisar la uva, hay más de veinte bodegas de la DOQ ofrecen sus vinos hasta el ocaso.

    EL ACEITE

    El aceite sigue una senda parecida… Los griegos lo introdujeron y los romanos expandieron los olivares. No tiene serias interrupciones en su historia ya que no supone una barrera alimentaria, al contrario, es un elemento integrador. Con la llegada del islam incluso se expande de nuevo, sobre todo en el sur de España y Cataluña, quizás es por eso que la mayoría de las cinco DO de aceite en Cataluña están en el sur del condado: Siurana, les Garrigues, Oli de la Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià y en el norte sólo está la DO Oli de l’Empordà. En el Medioevo, en los territorios tradicionalmente cristianos se solía consumir manteca de cerdo en vez de aceite. No obstante y como comentábamos anteriormente, la historia del olivo en España y concretamente en el Priorat, la DO Siurana, ha sido más tranquila y constante que la de la vid. Los tradicionales molinos de aceite, con la prensa hidráulica o animal, han dejado paso a máquinas de selección y las que hacen una pasta de olivas de la cual sale el aceite. Hay tres tipos de aceites de calidad: el extra virgen, el virgen y el aceite de oliva y la mayoría del aceite de esta DO, la Siurana, es de la primera categoría, el cual posee todas las propiedades organolépticas (aroma, sabor…) y una acidez, dulzura, amargura y picor características de sus olivas. La variedad más corriente y conocida en Cataluña es la arbequina (a la DO Siurana en supone un 90% del total) pero también está la rojal y la morruda en la comarca y en el resto de Cataluña la corbella, la corivell, la verdal… Hacia los meses de noviembre y diciembre es cuando se celebran las fiestas del aceite por toda Cataluña y el Priorat. Nosotros tuvimos la suerte de visitar este año la de Bisbal de Falset y nos encantó. ¡Anímate a visitarla!

    Cereales

    Los cereales no están tan presentes en el Priorat como en otras regiones, para aprender sobre ellos y el proceso de producción del pan y de las cervezas debemos ir a la Cataluña central, concretamente al Bages ¡Pero esto será en el siguiente Blog! ¡Gracias por seguirnos y hasta pronto!

     

  • LA TRILOGIA MEDITERRÀNIA A CATALUNYA I: VI, OLI I CEREALS.

    LA TRILOGIA MEDITERRÀNIA A CATALUNYA I: VI, OLI I CEREALS.

    L’OLI I EL VI AL PRIORAT

    La trilogia mediterrània és actualment molt popular i molt difosa arreu del món. Tenim la sort de que durant segles en aquest país hem estat seguint aquesta tradició agrària i alimentària i que el nostre clima mediterrani ajuda a poder donar llurs millors fruits en els nostres camps. LLocs com el Priorat són privilegiats perquè en aquesta comarca de menys de 10.000 habitants s´hi conreen productes excel.lents i dos d’ells són part d’aquesta trilogia. Aquests dos productes són el vi i l’oli, altament qualificats i apreciats tan a nivell nacional com estatal. La DOQ Priorat -pel vi-, només té en tota Espanya una altra DOQ amb qui competir, la DOQ Rioja. I La DO Siurana -per l’oli-, té més competidors però la varietat d’oliva que s’hi conrea, és una de les més apreciades pel seu gust afruitat i lleuger, l’arbequina -l’oliva catalana per antonomàssia-.

    EL VI

    Fins fa no gaire es creia que van ser els grecs els introductors del vi a Catalunya a través de la seva primera colònia, Emporion (segle VI a.C.). Sembla ser, gràcies a les darreres evidències arqueològiques, que els íbers varen ser els responsables de les primeres produccions vinícoles a les nostres terres. És força segur que el que van fer els grecs va ser afinar les tècniques de producció dels indígenes. Més tard, els romans, un cop arribaren (segle III a.C.) i sobretot quan acabaren dominant la Península Ibèrica (Hispània) extengueren el conreu de la vinya arreu del territori, especialment a la Tarraconense (sobretot a les actuals províncies de Tarragona i Barcelona). Amb l’arribada del Cristianisme, concretament al seu auge, als segles III y IV d.C. el vi va guanyar encara més protagonisme. Fins i tot amb la dominació visigoda (segles V al VIII) el vi tenia importància i només amb l’arribada de l’Islam va frenar la seva expansió i fins i tot podem dir que va remitir enormement, per la prohibició del consum del vi entre els musulmans. Només en els comtats del nord de Catalunya, dominats pels francs a finals del VIII es va començar a replantar vinya i a partir d’aquell moment, seran les ordres religioses catòliques, i concretament els monjos benedictins en un inici, cistercencs més tard i cartoixans després els que s’encarregaran d’extendre la vinya a mesura que s’anaven guanyant territoris als regnes taifes -regnes musulmans-.

    En el cas del Priorat, aquest renéixer del vi i la vinya, ve de la mà dels cartoixans i concretament d’aquells que crearen el monestir de Scala Dei, on era el primer gran celler de la zona. Aquells cartoixans també donaren el nom a la zona: el Priorat. Aquest territori estava dominat pel prior del monestir (un tipus de vice-president del monestir, després de l’abat, el president, el més poderós). No obstant, la història no acaba aquí. Durant segles, des del segle XI fins XVIII el vi evoluciona poc però ja és més semblant a aquest vi jove que prenem avui en dia (el vi grec i romà era aromatitzat amb herbes, mel, aigualit…). La història del vi també evoluciona poc però és amb l’arribada del comerç amb Amèrica que canvien les coses; els vins del Priorat i de molts indrets de Catalunya serveixen per fer aiguardents o bé per pujar la graduació de vins bordelesos (els vins del Priorat eren coneguts per la seva alta graduació). I a finals del segle XIX arriba un gran sotrec arreu d’Europa, la fil.loxera (la mosca d’orígen americà que posa els ous a les arrels de les vinyes i que les seves larves maten la planta perquè en xuclen la sava). Després d’una dura lluita i gràcies a les cooperatives agràries creades arreu de Catalunya el sector es va recuperar -ja entrat el segle XX-. Però a mitjans del segle XX va arribar un altre enemic del vi: el menyspreu. Els nous hàbits alimentaris, provinents bàsicament d’EEUU, aporten noves begudes que la gent jove consum enormement: Coca-cola, Fanta i la cervesa. El vi del Priorat estava als anys 60 i 70 en perill de mort. I algunes persones van creure en ell, alguns de locals, altres, gairebé gurús hippies que vingueren d’altres zones de Catalunya, Espanya o el món com Réné Barbier, Álvaro Palacios, José Luis Pérez, Charlotte i Chrsitopher Cannan i Daphne Glorian. En aquest moment va arrivar el Renaixement del Priorat. Tot aquest nou moviment va començar cap a l’any 1989. Primer van ser Álvaro Palacios y René Barbier que van apostar per Gratallops, l’epicentre del nou Priorat -com pel vell era Scala Dei- comprant raïm a altres viticultors i introduint varietats internacionals o franceses com el cabernet-sauvignon, el merlot o el syrah. Una ampolla de l’Ermita (d’Alvaro Palacios) es va arribar a vendre per més de 1.000 dólars a Christie’s, la casa de subastes de Nova York, i això va ser el cel pel Priorat. Amb el desenvolupament de l’ecologia és va anar prenen consciència arreu que calia adaptar-nos a la terra i no a l’inrevés. És per això que a finals dels 90 i amb el nou mil.leni s’han intentat incorporar i inclús rescatar varietats autòctones, i al Priorat són la garnatxa i el samsó (carinyena). Avui en dia, les varietats internacionals conviuen amb les locals i se’n fan molts cupatges excel.lents. El vi al Priorat rep l’envelliment en bótes de roure francès durant un any o alguns més, cosa que va ser suggerida per l’Àlvaro Palacios i el Réné Barbier i va ser el que va fer pujar aquest vi com l’escuma. El futur seran sens dubte les dues varietats locals abans esmentades, que és allò que dóna caràcter i personalitat als vins de la comarca, fora dels seus sóls de licorella, la pissarra de la regió. D’altra banda, el futur és prometedor perquè està en bones mans. Els viticultors treballen pel bé de la DOQ. Hi ha molts noms i molt amor en aquesta comarca: Salvador Burgos i Conxita Porta a Poboleda, Marco Abella i la seva dona, Olívia a Porrera, l’August Cèlio a Gratallops… Hi ha festes i festivals per descobrir la zona i ens encanta visitar-los tal com la Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda, celebrada normalment al primer o segon dissabte del mes de Setembre. Allà, a més de fer la verema, és trepitja raïm i més de vint cellers ofereixen els seus vins fins el tard.

    L’OLI

    L’oli té un camí sembant… Els grecs l’introduiexen i els romans l’expandeixen. No té serioses interrupcions ja que no suposa una barrera alimentària, al contrari és un element integrador. Amb l’arribada de l’islam inclús s’expandeix de nou, sobretot al sud d’Espanya i Catalunya, potser per això, la majoria de les cinc DO d’oli de casa nostra són al sud: Siurana, les Garrigues, Oli de la Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià, i al nort, només hi ha la DO Oli de l’Empordà. A época medieval, als territoris tradicionalment cristians es solia consumir llard de porc en comptes de l’oli. No obstant, i com dèiem, la història de l’olivera a Espanya i al Priorat (a la DO Siurana), ha estat més tranquil·la i constant que la de la vinya. Els tradicionals molins d’oli, amb premsa hidràulica o animal han estat substituïts per màquines que trien i fan pasta amb les olives. Hi ha tres tipus d’olis de certa qualitat, l’extra verge, el verge i l’oli d’oliva i la majoria d’aquest, al Priorat, és de la primera categoria, el qual posseeix totes les propietats organolèptiques (aroma, sabor…), acidesa, dolçor, amargor i picor característiques de l’oli de la comarca. La varietat més corrent i coneguda a Catalunya és l’arbequina (a la DO Siurana en suposa un 90% del total) però també tenim la rojal i la morruda, i a la resta de Catalunya, la corbella, la corivell, la verdal… Cap als mesos de novembre i desembre és quan es celebren les festes de l’oli per tota Catalunya, nosaltres hem estat a la Bisbal de Falset i ens ha encantat. Anima’t a visitar-la!

    CEREALS

    Els cereals no són tan presents al Priorat, cal anar a la Catalunya central, concretament al Bages, però això serà en el següent Blog! Gràcies per seguir-nos i fins aviat!